cjib | 26 Setembre, 2005 18:05
Davant la presentació de l’”Anàlisi de la realitat dels joves a les Illes Balears 2005” feta per la Conselleria de Presidència i Esports i la Direcció General de Joventut, la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de les Illes Balears vol fer aquestes primeres consideracions:
1) Participació.
L’estudi posa de manifest que l’índex de participació dels joves de les Illes és molt baix: només un 13.9 % dels joves de les Illes Balears afirma que pertany a algun tipus d’associació.
Des del CJIB mostram la nostra preocupació davant aquest percentatge tan baix de participació associativa dels joves balears. Des del Consell de la Joventut recordam que la participació ciutadana és una condició fonamental per assolir una societat democràtica avançada i que l’article 48 de la Constitució espanyola estableix que “els poder públics promouran la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural”.
L’Anàlisi posa de manifest la necessitat d’incentivar la participació dels joves en la societat. En aquest sentit, el CJIB ha proposat en diverses ocasions que es dugui a terme el projecte d’Educació per a la Participació.
Aquest projecte pretén introduir a l’àmbit de l’educació formal un programa de sensibilització i educació per a la solidaritat amb l’objectiu de promoure una ciutadania activa i solidària entesa com a la intervenció efectiva de totes les persones en els assumptes públics, davant els mecanismes d’exclusió social ( o auto-exclusió per desinterès o desmotivació) i com un conjunt de drets polítics, econòmics, culturals i socials deguts a tots els éssers humans la plena realització dels qual ha de ser una responsabilitat compartida pel pobles del Nord i Sud. Un projecte que ja s’ha dut a terme a la comunitat valenciana i ha obtingut una gran acceptació.
Aquest projecte va ser presentat davant la Conselleria d’Educació ara fa dos any sense que n’hagin obtingut cap tipus de resposta.
2) Desconeixement de les polítiques publiques per a joves.
L’estudi afirma que més d’un 80% dels joves de les Illes Balears no coneix els serveis i les polítiques públiques per a joves que ofereixen dels distintes administracions públiques (ajuntaments, Consells Insulars, Govern de les Illes Balears).
El CJIB demana a les administracions públiques que intensifiquin la comunicació i la difusió de les polítiques i els serveis públics destinats al jovent. El Consell de Joventut recorda que en aquesta legislatura s’ha tancat Ràdio Jove, que era un mitjà de comunicació públic destinat específicament als joves.
Des del CJIB consideram que el moviment associatiu juvenil, els consells locals i el propi CJIB poden jugar un paper fonamental en la difusió de les propostes i recursos per als joves. El CJIB també proposa crear una xarxa d’informació a través dels instituts i de la Universitat, mitjançant un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, la Direcció general de Joventut, la Universitat de les Illes Balears i el CJIB.
3) Habitatge i Treball.
Aquest estudi posa de manifest que “l’elevat preu de l’habitatge ja sigui compra o lloguer i la precarietat laboral són les causes per les que molts joves no deixen la llar paterna” en definitiva que cada cop el camí per assolir l’estatus de ciutadans de ple dret és més dificultós.
En aquest sentit cal recordar que pels joves de les illes el cost d’accés a un habitatge és del 70% del seu sou o un 42 % si és una llar jove.
Gairebé un 70% dels contractes dels joves d’entre 20 i 24 són contractes temporals, la qual cosa repercuteix en l’accés a l’habitatge i per tant sobre la possibilitat d’emancipació i molt més si tenim en compte que per aquest franja d’edat el cost d’accés a l’habitatge és d’un 90,5 % del sou per un jove i un 53% del sou per una llar jove.
Des de la perspectiva de gènere podem dir que les dones joves cobren un mitja de 183 € manco que els homes joves.
Des del CJIB consideram imprescindible obrir un debat seriós i profund entre totes les administracions públiques i les entitats i els agents implicats per tal establir les línies de treball i un pla de xoc integral en matèria de treball i habitatge.
4) Salut
Pel que fa als hàbits alimentaris del joves,des del CJIB consideram que s’hauria d’haver aprofundit més ens els trastorns alimentaris com són l’annorexia i bulímia. Des del CJIB proposem la necessitat de promoure hàbits de vida saludable.
L’estudi no fa referència als hàbits de mobilitat dels joves, en els seus desplaçaments, una qüestió que el CJIB considera important si tenim en compte que el major percentatge de víctimes en accidents de trànsit es dona entre la població jove de menys de 30 anys. El Consell de Joventut recorda que va presentar un projecte que va ser rebutjat per la Conselleria de Salut.
5) Educació
L’estudi posa de manifest que, tot i l’augment de població, el percentatge de joves estudiants a les illes ha disminuït respecte a l’any 1997, actualment només un 37.9 % estudien i del 63,6 % que no ho fan la mitjana d’edat a què varen deixar els estudis és de 17.6 anys, és a dir just acabar l’educació secundària obligatòria.
Aquestes xifres posen de manifest la necessitat de potenciar l’accés als estudis de secundària no obligatoris així com els estudis superiors, mitjançant un sistema de beques i un horaris que permetin compatibilitzar els estudis i treball A més a més en una comunitat com la nostra és necessari potenciar la qualificació professional; el mateix estudi posa de relleu que com més gran és el nivell educatiu més gran és a relació dels treballs amb els estudis que han fet
6) Situació lingüística dels joves de les Illes
Segons l’estudi, el 57 % del joves de les Illes no s’expressa bé en llengua català, pròpia de les Illes Balears, la qual cosa fa palès la necessitat de prioritzar l’aplicació de polítiques encaminades a la normalització lingüística dels joves de les Illes; aquesta passa és essencial així com la presència de la llengua als models de referència i als mitjans de comunicació de massa.
Des del CJIB, i com a membres del Consell Social de la Llengua Catalana, demanam la convocatòria d’aquest òrgan per impulsar el procés de normalització lingüística entre els joves que, a judici de les dades presentades pel mateix Govern, està en una vertiginosa fase de retrocés.
7) CJIB
Tot i que segons l’estudi, el CJIB és més conegut que els serveis i les polítiques de la pròpia administració, (un 20.7 % dels joves declara conèixer-lo) resulta evident la necessitat de potenciar aquest òrgan creat per una llei del Parlament l’any 1985.
La Comissió Permanent del CJIB considera oportú modificar la llei de creació d’aquest organisme públic per tal d’atorgar-li la capacitat d’interlocució i els recursos econòmics suficient per desenvolupar les seves funcions, més encara quan en aquesta legislatura s’ha anunciat l’elaboració d’una llei integral de joventut i el traspàs de les competències en matèria de joventut als Consells Insulars.
8) Mancances de l’estudi.
A l’estudi no hi ha cap referència a temes sobre educació no formal ni polítiques medioambientals, que són d’especial interès per als joves de les Illes Balears. Per contra, es fa moltes referències a qüestions que no tenen cap interès per a l’elaboració de les polítiques juvenils.
9) Procés Jove.
L’estudi sociològic presentat és la base de l’anomenat Procés Jove anunciat pel govern balear i que inclou l’elaboració de la llei integral de joventut i el pla estratègic de joventut 2005-2008, ambdues actuacions previstes per aquest any i que són determinants per a la definició de les polítiques de joventut de les i Illes Balears
El CJIB reclama una reunió urgent de la Comissió Interdepartamental encarregada de la l’elaboració de les polítiques de joventut.
La comissió Interdepartament , que fou creada inicialment l’any 1986 i que ha sofert diferents adaptacions en el transcurs del anys, és un òrgan de coordinació, consulta, proposta i execució, de les polítiques de joventut que promogui el govern balear. El ple d’aquest òrgan està constituït pel President de la CAIB, la Consellera de Presidència i Esports, el Director General de joventut i com a vocals els directors generals que per les seves competències estiguin relacionades amb les polítiques de joventut, així com el president del CJIB, aquest òrgan s’ha de reunir en sessió ordinària un mínim de 2 vegades a l’any i l’ha de convocar el president
L’1 de juny entrà en vigor el nou decret que regula el funcionament de la Comissió Interdepartamental i que estableix que la comissió permanent de la mateixa, presidida per la Consellera Rosa Puig, s’ha de reunir com a mínim una vegada cada trimestre encara no ha estat convocada, tot i haver-se complit el primer trimestre des de l’entrada en vigor del decret.
Des del CJIB com a representants dels joves de les Illes Balears davant dels poders públics i com a membres de la Comissió Interdepartamental per a l’elaboració de les polítiques de joventut, ens hem adreçat al president del Govern de les Illes Balears per a demanar-li que convoqui aquest organisme per conèixer l’avaluació final del Pla jove 2001-2004, avaluar l’estudi sobre la realitat dels joves a les Illes Balears i impulsar el procés jove.
El Consell de Joventut de les Illes Balears és una entitat de dret públic amb personalitat pròpia a la que li correspon, entre altres, el foment de l'associacionisme juvenil i la relació i comunicació entre les organitzacions juvenils i entitats interassociatives, així com la promoció d'activitats participatives i la proposta als poders públics de mesures afavoridores de l'objectiu descrit. C/ Ausiàs March, 3 baixos - Palma tel: 971 71 20 02 - fax: 971 71 80 21
| « | Desembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
no es pot esperar més
Maria Salom | 05/11/2005, 14:01