18 de maig, Dia Internacional del Museu 2006
“Museus i gent jove”
Programa del Museu de Mallorca
-20 h. “Els solistes de la Simfònica”, darrer concert del curs.
Dimarts, dia 16
-16,30 h. “Les aules del Museu II”. Conferència: Isabel Escandell Proust “La miniatura en el Regne de Mallorca”.
- 21 h. Concert jove: Llonovoy, Sexie Sadie, Joan Miquel Oliver. (Veure cartell)
Dimecres, dia 17
-10 h. Taller “Un dematí arqueològic”.
-18 h. Taula rodona i Trobada amb el Consell de Joventut de les Illes Balears:
-19,30 h. Lectura poètica de joves del Consell de Joventut de les Illes Balears.
Dijous, dia 18
-10 h. Taller “Un dematí arqueològic”
-12 h. Signatura de convenis entre Associacions d’Amics de Museus: de Mallorca, Marítim, de la Ciència i de la Tècnica i de Manacor.
-20 h. La festa del Museu.
Divendres, 19
-10 h. Taller “Un dematí arqueològic”.
-12 h. Presentació de les II Jornades sobre el patrimoni industrial.
-18 h. Festival de Teresetes.
Dissabte, 20
-10 h. Taller de Teresetes.
Diumenge, 21
-10 h. Taller de Teresetes.
-18 h. Festival de Teresetes.
*Durant tota la setmana –dimarts
04.05 Dijous/ Jueves/ Thursday |
Reunión Grupo Gay Cristiano
Lugar: local
05.05 Divendres/ Viernes/ Friday |
¡Ven a conocernos!
Tomamos un café o una infusión,
hablamos... ¿te apuntas?
Lugar: local
10.05 Dimecres/ Miercoles/ Wednesday |
¡Vamos al Teatro!
LA REVELACIÓN de LEO BASSI ( www.leobassi.com)
Lugar: Teatre de Lloseta Hora: 21:00
hrs Contacto: Miguel Angel
Imprescindible comprar entradas anticipadamente.
fonosanostra 902 160 061
11.05 Dijous/ Jueves/ Thursday |
Reunión Grupo Gay Cristiano
Lugar: local
12.05 Divendres/ Viernes/ Friday |
Tomamos un café o una infusión, hablamos
¿te apuntas?
Lugar: local
15.05 Dilluns/ Lunes/ Monday |
¡Vamos al cine!
Film: Por votación grupo cine
Hora: 20.00 hrs Contacto:
Miguel Angel
18.05 Dijous/ Jueves/ Thursday |
Reunión Grupo Gay Cristiano
Lugar: local
19.05 Divendres/ Viernes/ Friday |
¡Ven a conocernos!
Tomamos un café o una infusión, hablamos ¿te
apuntas?
Lugar: local
22.05 Dilluns/ Lunes/ Monday |
¡Vamos al cine!
Film: Por votación grupo cine
Hora: 20.00 hrs Contacto:
Miguel Angel
25.05 Dijous/ Jueves/ Thursday |
Reunión Grupo Gay Cristiano
Lugar: local
26.05 Divendres/ Viernes/ Friday |
Tomamos un café o una infusión, hablamos
¿te apuntas?
Lugar: local
♫ CENA DE AMISTAD, Cena abierta a
tod@s. Imprescindible llamar para
confirmar asistencia (971 715670). Precio de
menú igual para tod@s.
Hora: 21.30 Contacto: Chicose
29.05 Dilluns/ Lunes/ Monday |
¡Vamos al cine!
Film: Por votación grupo cine
Hora: 20.00 hrs Contacto:
Miguel Angel
DUBTES/ PREGUNTAS/
QUESTIONS I CONTACTE
SEDE: C/ CONQUERIDOR, 2
PPAL
TELF. 971 715670
El
Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) considera necessari posar en
marxa un pla d’actuació amb la participació de totes les administracions
implicades per tal de reduir el nombre d’accidents de trànsit entre els joves
de les Illes Balears.
Rafel Sedano, president del CJIB, manifestà que des
del CJIB veiem amb preocupació les darreres xifres sobre
l'augment de víctimes d'accidents de
trànsit, especialment pel que fa a joves de les illes, i recordà que el 37.2 % del morts en accidents de
trànsit a les Balears des del gener de 2006, tenia menys de 30 anys, davant el
32 % que representava en el mateix
període de l’any passat. En només 20 dies s’han registrat 4 víctimes mortals de
joves menors de 18 anys.
Des del Consell de la Joventut
afirmen que s’han de fer tots els esforços possibles per tal de reduir el
nombre d'accidents i, sobretot, el nombre de víctimes. Rafel Sedano recordà que
el CJIB va presentar en el seu moment un projecte de prevenció d’accidents de
trànsit elaborat per joves i destinat a la població jove i que fou rebutjat per
la Conselleria de Salut i Consum qui qualificà el projecte “d’interès mínim
sanitari”. Amb aquest projecte el CJIB pretenia implicar als més joves en la formació d’altres joves i
incentivar i recolzar el moviment associatiu com espai per a l’educació vial
dels i les joves a partir d’un curs que treballava els aspectes de l’educació
vial, l’educació en els valors de solidaritat, el respecte a la vida i la
prevenció del consum de l’alcohol i altres drogues.
Així, des del CJIB es considera
que s’ha de treballar des de tots els àmbits possibles. Des de l’educació
formal, l’educació no formal, l’educació en el lleure, la família, etc, per tal
de conscienciar la població jove del perill que suposa assumir riscos
innecessaris, s’ha de seguir treballant en el marc de l’educació vial, però
també s’ha de treballar l’educació en valors.
Per altra banda, Rafel Sedano exposà que totes aquestes propostes han d’anar acompanyades d’altres mesures que passen per la millora i l’augment de freqüències en el transport públic, serveis especials de transport a zones d'oci habituals, adequació dels horaris del transport col·lectiu en esdeveniments especials (com fires i festes), entre d’altres.
Les
entitats i ciutadans següents:
Associació
de Artistes Visuals de les Illes Balears
Associació
de Afectats D’Assaig
Associació
de Cineastes de les Illes Balears
Associació
de Empresaris d’Arts Escèniques de Balears
Associació
de Pares y Mares del Col·legi el Temple
Associació de Veïns Polígon de Llevant
Associació de Veïns Ses Veles
Associació de Víctimes del Còmic
Associació
per la Música i la Cultura
Consell
de Joventut de les Illes Balears
Coordinadora
per Amor a L’Art
Factoria
de So
Federació
d’AA. VV. de Palma
Com
a membres de la Plataforma Salvem la Façana i referent a
El
nostre total desacord amb l'actual projecte, aprovat per l’Ajuntament de
Ciutat, de enderrocar l’edifici i construir en aquests mateixos solars una
urbanització privada de pisos d'alt standing.
En
primer lloc amb aquestes edificacions es perpetua un model de ciutat costanera
ja obsolet, del perfil de Niça, Montecarlo o Marbella, en el qual la
massificació constructiva respon a criteris purament especulatius i elitistes.
Aquest model està clarament desfasat i els exemples citats basten per a
justificar la seva ineficàcia si el que pretenem aconseguir és una ciutat
moderna, oberta a la mar, a la cultura, al progrés. Ciutats com Sant Sebastià o
Sidney, que aposten per espais públics i de participació en els quals la
cultura i l’art actuen com a dinamitzadors i potenciadors del desenvolupament
tant econòmic com social.
En
segon lloc, l’existència d’un edifici de les característiques del de GESA,
projectat per un arquitecte del renom de Ferragut i que respon a una tipologia
i un corrent dintre de l’arquitectura contemporània de suficient pes com és el
racionalisme i dintre de com existeixen, a més, obres d’art com murals i
vitralls d’altres artistes com Lluís Castaldo, són raons més que suficients com
per a reclamar la seva conservació.
I
finalment, la situació d’absoluta inexistència d’infraestructures culturals a
la zona que donin resposta a les demandes de tots els sectors de les arts: arts
plàstiques, escèniques, cinematogràfiques o musicals de Mallorca que es
resumeixen a dotar a Palma d'un centre dedicat a la investigació i desenvolupament
de les arts que doni resposta a les necessitats dels diferents col·lectius
artístics i oportunitats als joves de la nostra ciutat i de la nostra illa, per contar amb espais alternatives de interactuació
amb les manifestacions d’art y cultura.
Ens
mouen a demanar als organismes competents que adoptin les mesures necessàries
perquè l'Edifici es protegeixi i s’utilitzi per a fins socioculturals dintre d’una
reestructuració de l’espai circumdant com a espai públic i verd en continuïtat
amb el Parc de la Mar .
A
continuació plantegem el model d’ús que proposem per a l'Edifici.
L’edifici de Gesa ha de ser un equipament, obert a la
ciutat, obert als ciutadans que ha de significar una nova forma de fer Ciutat,
una nova forma de relació entre les institucions i els ciutadans, una nova
forma d’entendre la gestió de Un equipament emblemàtic que possibiliti que la nostra ciutat
torni a mirar a la mar, que torni a posar els béns públics al servei de les
persones i prioritzi el interès general de la ciutadania. Aquest equipament social i cultural tindrà tres eixos
vertebradors i una cambra objectiva de proximitat. Tots ells independents i
interrelacionats per projectes i activitats que poden involucrar diferents
àrees.
EDIFICI DE GESA – Un equipament per a tots els ciutadans
Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears
Associació d’Afectats D’Assaig
Associació de Cineastes de les Illes Balears
Associació d’Empresaris d’Arts Escèniques de Balears
Associació de Veïns
Associació de Veïns Ses Veles
Associació de Víctimas del Cómic
Associació per la Música i la Cultura
Arquitectos
Comissió de Pares y Mares del Colegi el Temple
Consell de Joventut de les Illes Balears
Coordinadora per Amor a L’Art
Factoria de So
Federació d’AA. VV. de Palma
El passat dissabte, l’assemblea general del CJIB aprovà la proposta de resolució que, amb motiu de la commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la II República, presentaren els Joves d’Esquerra Unida ( entitat membre del CJIB)
MANIFEST
La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, constitueix una de les principals fites dins la història de la lluita dels pobles de l’Estat espanyol per la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social. El cop d’Estat del juliol de 1936 i el triomf del bàndol franquista a la sagnant guerra civil que el va seguir, significaren l’estroncament d’aquesta experiència democràtica i reformista, i la instauració d’una cruenta dictadura que es perllongà al llarg de gairebé quaranta anys.
El règim del 14 d’abril s’hagué de desenvolupar en el complicadíssim context polític i econòmic internacional del decenni de 1930. L’extraordinària gravetat dels problemes interns i la manca d’una cultura democràtica ben arrelada dificultaren la consolidació del projecte republicà. Som de l’opinió que les innegables mancances que presenten múltiples aspectes del sistema polític establert entre 1931 i 1936, així com l’actuació dels diversos actors polítics i socials de l’època, han ser jutjats amb tot el sentit crític. Però, alhora, pensam que és imprescindible proclamar públicament i transmetre a les generacions futures l’exercici i els valors de l’experiència republicana.
Cal destacar que durant el període republicà es va dur a terme el més seriós intent de posar les bases per a desenvolupar un Estat democràtic modern i per impulsar un projecte de modernització sense precedents. Així, els primers governs republicans exerciren una admirable tasca encaminada a resoldre les seculars injustícies i desigualtats que patia l’Estat.
El vot de la dona, les lleis de divorci i de l’avortament, l’ensenyança laica, les reformes més justes en matèria social i agrària, la separació Església- Estat, la reforma de l’estament militar, són, junt amb la resta de les llibertats individuals i socials, algunes de les fites del període republicà.
La II República suposà també un gran augment del procés de politització de la població, amb un increment de la sensibilitat política dels ciutadans i ciutadanes envers els problemes reals de la societat. Per primera vegada sectors de la població que tradicionalment havien estat exclosos de la vida política, pogueren participar en el debat públic. El dinamisme polític, social i cultural fou intens, amb un augment de les associacions polítiques i sindicals, de les entitats culturals i recreatives, que es convertiren en eines de participació ciutadana.
Tres quarts de segle més tard, no deixa de ser admirable que, en un context internacional marcat per l’avanç dels règims totalitaris, a l’Estat espanyol es fessin esforços tan notables per construir una de les democràcies socials més avançades de l’Europa d’aleshores.
Però la derrota republicana de 1939, no suposà l’enfonsament definitiu de la causa democràtica. En una societat dominada per la repressió i per la por, al llarg dels quaranta anys del franquisme les forces polítiques hereves de la tradició republicana prosseguiren, des de la més dura clandestinitat, una desigual lluita per la recuperació dels ideals democràtics. La generositat amb què tants d’homes i dones sacrificaren les seves vides en la defensa d’aquests valors, constituí sens dubte una transcendental aportació a la recuperació de les llibertats democràtiques després de la mort del general Franco. Aquesta contribució no fou degudament reconeguda en els anys de l’anomenada Transició Democràtica, sovint presentada com a graciosa concessió de determinades èlits polítiques al conjunt dels ciutadans. D’aquesta manera, es pretengué perllongar l’amnèsia col·lectiva i s’evità revisar a fons la història escrita pels vencedors de la conflagració civil de 1936-39.
Ara emperò, no és possible ignorar per més temps aquesta realitat. Malgrat les tergiversacions que sovintegen en determinats àmbits mediàtics i polítics, la recuperació de la memòria històrica s’escampa per tot arreu. En els darrers anys, a molts d’indrets de l’Estat espanyol – i particularment a la resta dels Països Catalans, s’han empès importants iniciatives en aquest sentit.
Al nostre entendre, és imprescindible que les Illes Balears s’incorporin plenament en aquest corrent. Les recerques historiogràfiques desenvolupades en els darrers decennis han pogut constatar l’esfereïdor abast de la repressió franquista a l’arxipèlag, així com l’existència, des de 1939 mateix, d’uns corrents de resistència política a la dictadura gens menyspreables. Però, malgrat això, des de les institucions públiques no s’han fet esforços suficients per transmetre a la ciutadania la necessitat de valorar adientment aquests episodis de la nostra història i d’atorgar el reconeixement públic adequat als valors republicans de ciutadania, fraternitat, igualtat i a les víctimes del franquisme. Reparar aquesta injustícia històrica no és només una obligació moral cap a les generacions que ens precedeixen, sinó també un requisit bàsic per poder avançar cap a noves fites democràtiques.
Per tot això, considerem imprescindible que els partits polítics i els seus representants, les institucions i les corporacions, les entitats acadèmiques, culturals i cíviques de les Illes, s’impliquin de manera decidida per tal d’engegar i dur a terme al llarg dels propers mesos i entorn al 14 d’abril de 2006, tota una sèrie d’iniciatives i activitats públiques que donin a conèixer a la ciutadania els valors democràtics impulsats des d’aquella etapa republicana, reconeguin el deute que la societat democràtica té amb els lluitadors per la llibertat i suprimeixin d’una vegada per totes de la vida pública ciutadana els símbols exaltadors que encara resten de la ignominiosa dictadura franquista.Les xifres de l’Equesta de
Població activa, fetes públiques
ahir, fan palés una situació que el CJIB
ja ha denunciat en altres ocasions, per això un cop més demana a l’adminitració comptenet que aprovi
un pla de xoc integral en matèria
d’ocupació juvenil.
Rafel Sedano, vicepresident del
CJIB, explicà que a les Illes Balears és relativament fàcil accedir a un lloc
de feina, la cual cosa repercuteix en
l’alt índex d’abandonament dels estudis entre el jovent de les Illes. El que passa és que l’accès a aquests llocs de feina es fa
en condicions de precarietat, si a aquest fet hi afegim l’alt índex d’abandaonament
dels estudis que reperecuteix en la manca de formació del treballadors, ens
trobem que quan els i les joves arriben als 24, 25 anys i plantegen
emancipar-se troben moltes dificutats per fer-ho, com pot ser l’accés a un habitatge digne. Fins
i tot ens podem trobar que les pròpies
condicions laborals comdemnin als joves a no poder accedir als ajuts públics
que s’estableixen per accedir a un habitage.
Rafel Sedano exposà que des del
CJIB reivindequem unes polítiques d’emancipació que permetin l’accés a un
treball i habitatge dignes i a una bona formació i lamentà que en aquest moments el Govern de les Illes Balears no
tengui cap línia d’actuaciò en matèria de polítiques de joventut i recordà que el
2004 el goven anuncià l’elaboració d’un Pla estratègic de Joventut
2005-2008 que en aquest moments està
totalmennt paralitzat.
Des del CJIB consideram imprescindible obrir un debat seriós i profund entre totes les administracions públiques i les entitats i els agents implicats per tal establir les línies de treball i un pla de xoc integral en matèria de treball , habitatge i formació, perquè la capacitat d’emancipació dels joves de qualsevol comunitat és la que en definitiva defineix la capacitat de desenvolupament d’aquesta comunitat i amb l’actual sisitema no només s‘està hipotecant el futur dels joves sino el de tota la societat en general.
Joves
d’Esquerra Unida juntament amb l’Àrea de la Dona d’Esquerra Unida, tenen el
plaer de convidar-li a la Xerrada “Dona
Jove” , com a
inici i presentació de part del seu projecte Transformant Juntes Fem Igualtat, que serà
conduïda per:
Emylse
Mas
coordinadora de Joves d’EU
Sara
Mulet
membre de Joves d’EU
Tindrà
lloc el dimecres 29 de març, a les 19.00 a l’aula 4
de l’edifici Beatriu de Pinós, al campus de la Universitat de les Illes Balears
(Ctra. Valldemossa km. 7,5)
·
Breu
cronologia del feminisme, les precursores.
·
Què
suposa afegir al fet de ser dona, ésser també jove.
·
Conseqüències
directes del patriarcat.
·
El
feminisme avui, la feina per fer.
Més informació aquí
CAMPAÑA DE PARTICIPACIÓN JUVENIL CONTRA LA PRECARIEDAD LABORAL
Con esta campaña queremos combatir la situación de precariedad laboral que se vive en nuestro país, y que nos afecta especialmente a los y las jóvenes.
No es sólo una campaña de concienciación, sino también una llamada a la acción. No queremos aceptar que todas las situaciones de precariedad en el trabajo, a fuerza de repetirse y de ser casi una constante, pasen a asumirse como una realidad que, al final, se acaba viendo e imponiendo como normal.No podemos ni debemos permanecer en silencio por más tiempo. Hay que reaccionar, y una vez conscientes de nuestra realidad laboral, tomar medidas. Por eso, nuestro propósito no sólo es hacer despertar a la juventud, sino informar sobre qué pueden hacer los trabajadores y trabajadoras jóvenes, individual o conjuntamente, para acabar con todas y cada una de las situaciones de precariedad.
Conscientes de la dificultad
a la que nos enfrentamos, confiamos firmemente que sólo la movilización
y la acción conjunta, puede frenar el deterioro de estas lamentables
condiciones de trabajo. Por ello, desde el Consejo de la Juventud de
España hemos querido hacer llegar a todos y a todas, de hacerte llegar
a ti, nuestro mensaje de concienciación y lucha. El nuestro es un
primer paso. El siguiente lo tienes que dar tú. Aquí estamos para
ayudarte.
Més informació aquí
Dates: de l’ 11 al 31 de juliol.
Edats: de
Preinscripció: ja !!!!.
Inscripció: fins al 5 de maig de 2006.
+
- Taller c.
vial: 25 de maig.17:00 h. C.J. Ca les monges.
- 1ra
sortida en bici: 1 d’abril.
- Taller de
mecànica: 8 d’abril. 17:00. CJ. De
Tramuntana.
- 2na
sortida en bici: 22 i 23 d’abril.
- Taller de
primers auxilis: 29 d’abril. 17:00 h. C.J. Ca les monges.
- 1era
reunió amb pares dels menors: 29 d’abril. 19:00 h. C.J. Ca les monges.
- 3ra
sortida en bici + Taller massatges: 13 i 14 de maig.
- 4ta
sortida en bici: 3 i 4 de juny.
- 2na
reunió amb mares i pares: 23 de juny. 19:00 h. C.J. de Tramuntana.
Més informació: 971 61 07 52 - Casal de Joves
Joventuts Socialistes de les Illes Balears
us convida a
la:
CONFERÈNCIA
“EL SOSTRE DE VIDRE A LES CARRERES DE LA UIB”
A càrrec de
Capilla Navarro, Investigadora de
l'Observatori per a la Igualtat d'oportunitats de la UIB.
Divendres,10 de Març a la Casa de Cultura de Puigpunyent (Plaça del Ajuntament), a les 19.00 hores.
El Consell de la
Joventut d'Espanya, en col·laboració amb el Ministeri d'Habitatge, ha posat en
marxa kelifinder.com, una eina pionera en el nostre país ja que és el
primer portal que recull i tracta totes les convocatòries i ajudes en matèria
d'accés a l'habitatge i anuncis oficials sobre futurs habitatges que publiquen
els ajuntaments, les comunitats autònomes i el mateix Estat.
Les Illes Balears,
tot i comptar amb l’índex més alt
d’emancipació també és una de les comunitats autònomes amb els preus dels
habitatges més elevats, la qual cosa suposa que els i les joves de les illes han de destinar un 67% del seu sou per accedir a un habitatge
i un 39.4 % si es tracta d’una llar jove.
Un dels problemes
als quals s'enfronten els i les joves a l'hora de buscar habitatge és la
dificultat per identificar els recursos i les ajudes que existeixen i quin és
l'organisme que les gestiona, a causa, fonamentalment de la dispersió i
complexitat de la informació i a la descentralització de les competències en
matèria d'habitatge.
Kelifinder.com és
un portal dirigit a joves. Està pensat perquè qualsevol jove, de forma gratuïta,
sense coneixements d'informàtica ni d'habitatge, pugui accedir fàcilment a la
informació que necessita consultant les diferents bases de dades.
Així mateix,
permet subscriure's a un Servei d'Alertes que envia per correu electrònic o
mòbil la informació d'interès. Però a més de facilitar tota la informació útil
a l'usuari, aquest servei proporciona una visió panoràmica de les polítiques,
programes i recursos d'habitatge existents a Espanya. Per exemple, durant 2005
es van publicar 74 convocatòries i ajudes de les quals es van poder beneficiar
el 66% de les localitats de tot l'Estat; el 59,5% de les mateixes van publicar
ajudes i convocatòries per a joves menors de 35 anys i el 65,5% per a dones
víctimes de la violència de gènere.
Per a Joan Ferrà ,
Secretari del CJE i president del CJIB, "facilitar l'accés dels i les
joves a l'habitatge s'ha convertit en una prioritat de treball per al CJE i el
CJIB Aquesta preocupació s'ha traduït, per exemple, en la creació de
l'Observatori Jove d'Habitatge i de la Xarxa d'Equips de Treball.
Kelifinder.com és una passa més en aquest procés, conscients que per a fomentar
l'emancipació dels i les joves és imprescindible garantir la igualtat d'accés a
la informació".
PLA DE LLANÇAMENT DE LA CAMPANYA
Per engegar aquest
projecte, el Consell de la Joventut d'Espanya ha llançat una original i nova
campanya de publicitat, creada per l'Agencia Shackleton, que, amb un llenguatge
jove i en clau d'humor, connectarà perfectament amb el públic objectiu. Es
tracta de les Keli Finder, unes sabatilles amb les quals trescar tota la ciutat
a la recerca de pis, una vegada consultada tota la informació en el portal.
En concret, la
campanya està basada en:
-
Producció de 10.000 sabatilles Keli
Finder que podran aconseguir-se en la
web de les que 400 es distribuiran a les Illes Balears
-
Producció d'un spot de 45 segons
-
Cunya de ràdio gravada per Gomaespuma
de 30 segons
-
Mailing a líders d'opinió
-
Distribució de flyers en punts de
reunió de joves
-
Campanya internet
Os
informamos de la campaña que
AYUDA
AL PUEBLO SAHARAUI
Envía
un SMS al 4004 con la palabra
SAHARA
Y su
importe íntegro se destinará a
Dentro de la campaña del Partido Popular "Volem escoltar a tothom,
volem parlar amb tothom", Noves Generacions ha organizado un acto dedicado
exclusivamente a los jóvenes y las asociaciones juveniles.
El acto, que tendrá lugar el próximo jueves 9 de marzo en
La dinámica, en consonancia con el resto de actos de la campaña,
consistirá en una breve exposición de las actuaciones llevadas a cabo esta
legislatura por parte de los responsables de gobierno, para después pasar a un
coloquio en el que todos los jóvenes podrán expresar las dudas, quejas o
sugerencias que estimen convenientes.
Por todo ello, esperamos poder contar con el mayor número de
asociaciones, y que hagas extensiva esta invitación a todos los jóvenes que
estimes puedan estar interesados.
Noves Generacions del Partit Popular
cjib | 24 Febrer, 2006 08:20 |
Agenda |
||||
|
per més informació pots visita la web: www.anemweb.com
cjib | 22 Febrer, 2006 15:44 |
El FÒRUM D’AGENTS
SOCIALS de les Illes Balears (FAS-IB)[1], preocupat per la difícil i complicada situació que ha generat
l’aplicació de
1.- Les associacions sense
ànim de lucre, com expressió pràctica d’una ciutadania compromesa amb els
valors democràtics i solidaris, som les
primeres interessades que les subvencions estiguin degudament regulades i controlades amb el màxim de garanties de
transparència i control de que s’han aplicat a les finalitats per a les
quals foren concedides.
2.- Aquesta transparència
no pot servir de pretext per impedir, de fet, el funcionament del teixit social
no lucratiu ni per abocar a la pèrdua d’importants recursos comunitaris
aportats per milers de persones voluntàries que a hores d’ara es qüestionen si
podran continuar desenvolupant el seu compromís solidari i el seu exercici de
ciutadania activa i compromesa envers el jovent, la gent gran, persones amb
risc d’exclusió social, cooperació al
desenvolupament etc.
3.- Només una clara
voluntat política, que no es basi només en declaracions d’intencions, sinó
en fets i mesures concretes i urgents, permetrà
superar de forma urgent i a nivell pràctic la situació creada per l’aplicació
d’aquesta Llei:
[1] El
FÒRUM D’AGENTS SOCIALS de les Illes Balears fou
creat amb motiu del I Seminari Interautonòmic sobre la Llei 38/2003 reguladora
de Subvencions organitzat a Palma per la Coordinadora d’ONG de Cooperació de
les Illes Balears (CONGDIB) el 17 de desembre de 2005 i
està format, de moment, pel Consell de Joventut de les Illes Balears (CJIB), la
Coordinadora d’ONGs de Cooperació al Desenvolupament (CONGDIB), la Xarxa per
cjib | 22 Febrer, 2006 10:59 |
cjib | 21 Febrer, 2006 12:57 |
El Consell de la Joventut ha estat rebut per tots els grups parlamentaris
amb l’excepció del Grup Popular
El Consell de la Joventut de les Illes
Balears (CJIB) ha demanat a tots els grups parlamentaris poder mantenir una
reunió per tal de traslladar-los les esmenes que el CJIB va presentar en el
tràmit d’audiència pública i que no han estat incloses en el projecte de Llei
de Joventut. El Consell de la Joventut ha estat rebut per tots els grups
parlamentaris, amb l’única excepció del Grup Popular, i tots ells s’han mostrat
molt interessats en les propostes del CJIB.
Rafel Sedano, vicepresident primer
del CJIB, explica que “hem demanat als diferents portaveus del grups
parlamentaris que en el debat parlamentari del projecte de Llei de
joventut presentin esmenes per tal que
Les esmenes del CJIB, rebutjades
en primera instància per
Rafel Sedano també ha manifestat
l’enorme preocupació del CJIB davant el règim sancionador que estableix
Una altra de les propostes del
CJIB que ha estat rebutjada per
El CJIB també ha demanat als grups
parlamentaris que recullin les seves esmenes en les quals proposen que es
garanteixi la mobilitat dels joves de
les Illes Balears perquè puguin participar activament a la nostra
societat amb igualtat d’oportunitats. El CJIB també vol que la llei reculli
de forma clara i explícita que l’educació pública gratuïta i de qualitat ha d’estar garantida, així com la
finalització dels estudis obligatoris.
Finalment, el CJIB demana que llei
de joventut no doni l’esquena a la realitat sociolingüística de les Illes
Balears. En aquest sentit, Sedano recorda que “d’acord amb el resultat de
l’estudi sociològic sobre la realitat juvenil de les Illes Balears, el 57 % del
joves de les Illes no s’expressa bé
en la llengua catalana,
pròpia de les Illes Balears, la qual cosa fa palès la necessitat de prioritzar
l’aplicació de polítiques encaminades a
la normalització lingüística dels joves de les Illes.
cjib | 21 Febrer, 2006 12:18 |
Presentació dels llibres de Jodi Petit, "25 años más, una perspectiva de pasado, presente y futuro del movimiento lgtb"
cjib | 20 Febrer, 2006 10:03 |
L’Observatori
Jove d’Habitage (OBJOVI) ha fet públiques les dades corresponents al segon trimestre de 2005.
L’Observatori Jove d’Habitatge
(OBJOVI), que depèn del Consejo de la Juventud de España (CJE), ha fet
públiques les dades referents a la
posició dels joves en el mercat d’habitatges corresponents al segon trimestre de 2005
L’informe de l’OBJOVI posa de manifest
que els joves de les Illes Balears són dels qui més esforç han de fer per poder
accedir a un habitatge. Així, l’informe de l’OBJOVI, que es basa en fonts
estadístiques oficials, determina que els joves de les Illes Balears han de
destinar un 63.7% del seu sou per poder accedir a un habitatge, mentre que
la mitjana estatal és del 53.7% i el màxim tolerable és el
30%; i a més
a més el sou mig dels joves de les Illes Balears ( 14.557.58€) està
per sota de la mitja estatal
(15.355,97 €)
uan es tracta d’una llar jove
(quan al manco un dels membres del nucli familiar és jove) el cost d’accés a
l’habitatge dels joves de les Illes Balears es situa en un 39.4%
Pel que fa a les franges d’edats,
l’estudi de l’OBJOVI explica que el cost d’accés a l’habitatge per als joves
balears d’entre 18 i 24 anys és del 84.4%, mentre que els que se situen
entre els 25 i 29 anys dediquen un 64.2% del sou, els qui estan entre els 30 i
els 34 hi destinen un 54.1%
A més, l’OBJOVI també reflecteix
la diferència que existeix entre homes i dones alhora d’accedir a una
llar. Així, a les Illes Balears, mentre els homes que volen accedir a un
habitatge han de dedicar el 58.7 %, les dones que volen fer el mateix, han de
destinar-hi el 72.5% del sou. Unes
diferències que també es reflecteixen en els sous, les dones joves de
les Illes Balears cobren un mitja de gairebé 3.000 € manco anuals que el
homes joves.
L’estudi realitzar pel CJE també
posa de manifest que el preu màxim tolerable que pot pagar un jove de les Illes
Balears és de 92.805,48 euros, mentre que el preu mitjà d’un habitatge lliure
es situa en 196.960. €
L’informe de l’OBJOVI manté que,
malgrat que l’accés a l’habitatge lliure per a les persones joves és molt
elevat i excloent, les Illes Balears continuen essent una de les comunitats autònomes amb una major proporció
de joves emancipats de tot l’estat 53,9%. Segons l’estudi l’emancipació
dels joves balears es produeix a través del mercat laboral, ja que el 82,5% es
declaren actius i el 76,3% estan ocupats. Cal destacar que en relació al primer
trimestre de 2005 s’ha produït un
increment del 12.85 % en el percentatge
de població activa però aquesta inserció laboral es tradueix en relacions laborals
poc estables, amb contractes temporals de curta durada.
Així mateix cal destacar que
l’estudi posa de manifest que la comunitat autònoma de les Illes
Balears té l’índex més baix de joves estudiants ( 9%), molt per sota de
la mitja estatal (14.4%), una diferència que es fa més gran entre els joves
de
cjib | 16 Febrer, 2006 09:01 |
cjib | 13 Febrer, 2006 18:07 |
Durant tres dies els
representants dels consells de joventut d’Espanya, Portugal, Itàlia, Eslovenia,
Catalunya, i amb la participació també dels representants del Consell de
joventut de Bèlgica s’han reunit al CJIB per tal d’establir unes línies de
treball conjuntes, així com una proposta de funcionament que faci més dinàmic i
participatiu aquest grup de treball.
Tots els consells
nacionals de joventut participants a la reunió dels consells de joventut del
sud d’Europa són membres de ple dret del Foro Europeu de la Joventut,
l’organització internacional creada pels consells nacionals de joventut i
organitzacions juvenils internacionals que tenen la finalitat de representar
els interessos de la joventut europea. És l’única plataforma juvenil europea
que representa les organitzacions juvenils a
Joan Ferrà, president
del CJIB, fou l’encarregat d’inaugurar aquestes jornades de treball, a les que
destacà la importància del treball dels consells nacionals de joventut per fer
arribar les propostes del joves a les Institucions Europees, així com la
necessita d’establir espais de participació com aquesta trobada dels consells
de joventut del sud d’Europa perquè sens dubte els i les joves dels sud
d’Europa compartim molts problemes i propostes per millorar la societat a la
que vivim. Ferrà manifestà que espais com aquest permeten el coneixement mutu i
l’intercanvi d’experiències que s’estan duent a terme a cada un dels consells
de joventut.
cjib | 04 Febrer, 2006 11:55 |
Eduard López, responsable de medi ambient del CJIB ha manifestat que aquest projecte sorgí d’una proposta de les entitats que formen part de la comissió de medi ambient perquè consideram que el moviment associatiu juvenil a part d’implicar-se plenament en les Agendes Local 21 dels seus municipis ha d’anar més enllà, i per això hem treballat per adaptar L’AGENDA LOCAL 21 a l’àmbit associatiu.
L’AGENDA 21 per a entitats és un programa d’actuació aplicat a les entitats, i que suposa la participació i implicació cívica de tots
els integrants de l’entitat. És un procés constituït per diverses fases i que es basa en la realització d'una àmplia anàlisi de l'estat de les associacions i la seva tendència futura, pel que fa a aspectes ambientals, socials i econòmics.
Aquesta Agenda 21 per a entitats serà repartida entre totes les entitats del CJIB i també es farà arribar a les entitats que estiguin interessades en treballar per a la sostenibilitat. S’ha fet una primera edició de 2000 exemplars.
Així mateix, Joan Ferrà ha manifestat que per tal de facilitar a les entitats aquest procés, també es lliuraren unes gadelles a les entitats perquè puguin separar correctament les deixalles.cjib | 03 Febrer, 2006 08:39 |
Eduard López, responsable de medi ambient del CJIB ha manifestat que aquest projecte sorgí d’una proposta de les entitats que formen part de la comissió de medi ambient perquè consideram que el moviment associatiu juvenil a part d’implicar-se plenament en les Agendes Local 21 dels seus municipis ha d’anar més enllà, i per això hem treballat per adaptar L’AGENDA LOCAL 21 a l’àmbit associatiu.
L’AGENDA 21 per a entitats és un programa d’actuació aplicat a les entitats, i que suposa la participació i implicació cívica de tots
els integrants de l’entitat. És un procés constituït per diverses fases i que es basa en la realització d'una àmplia anàlisi de l'estat de les associacions i la seva tendència futura, pel que fa a aspectes ambientals, socials i econòmics.
Aquesta Agenda 21 per a entitats serà repartida entre totes les entitats del CJIB i també es farà arribar a les entitats que estiguin interessades en treballar per a la sostenibilitat. S’ha fet una primera edició de 2000 exemplars.
El 30 de gener de 1948 fou assassinat Mahatma GANDHI, líder
de la no-violència en un cas únic entre els revolucionaris de tots els temps.
Per commemorar aquesta data, des dels JEN-ciutat realitzarem
aquest proper 1 de febrer el primer de tota una sèrie de passis de
pel·lícules i documentals històrics, polítics i socials d'ara fins al mes de
juny que aniran sempre acompanyats d'una intervenció sobre la temàtica que es
tractarà o la persona a qui és dedica l'activitat... en aquest primer cas,
sobre GANDHI.
Sou tots i totes convidats a participar d’aquesta nova
activitat que s'inicia aquesta setmana, per obtenir el cartell pitjau aquí
vos hi esperam a tots i totes!!!
JEN-ciutat
Segons les darreres dades del Pla Nacional sobre la SIDA,
l'any passat, a Espanya, es van produir 2.071 nous casos de SIDA, sent el 43%
dels mateixos per transmissió sexual.
A les Illes Balears segons les dades del Centre Nacional
d’Estadística al 2004 es diagnosticaren 81 casos, el que suposa un taxa per
milió d’habitants de 85.7, la més alta de tot l’estat espanyol, seguida molt
per darrera de la comunitat de Madrid amb una taxa del 68.2 %. Si ho comparam
amb el 2003 hi ha hagut un important increment passant de 67 casos al
Així mateix les dades del Centre Nacional d’estadística
posen de manifest que el major percentatge de casos es dona entre la població
jove. Paral·lelament, dades de l'enquesta de Salut i Hàbits Sexuals
reflecteixen que, a pesar que els i les joves entre 18 i 29 anys utilitzen més
el preservatiu que les persones més majors, un 40% d'ells no va utilitzar
sempre el preservatiu amb les seves parelles ocasionals.
Segons el parer del Consell de Joventut de les Illes Balears
queda molta feina per fer, i no només oferint informació sobre la malaltia,
sinó també en el canvi d'actituds, intervenint en factors que influïxen en el
comportament preventiu dels i les joves. Cal destacar, entre ells, la percepció
del risc, els ideals romàntics, la erotització de l'ús del preservatiu, les
habilitats de comunicació o l'autoestima.
Els objectius concrets del Consell de Joventut de les Illes Balears, són oferir una informació clara, senzilla,
bàsica i específica a la població juvenil sobre les formes de transmissió i
prevenció del VIH; contribuir a l'acceptació i normalització de l'ús del
preservatiu; sensibilitzar a la població juvenil sobre la importància de la
prevenció del VIH/SIDA; fomentar la negociació de l'ús del preservatiu en les
relacions sexuals per a prevenir la transmissió del VIH i altres infeccions de
transmissió sexual, així com els embarassos no desitjats; i facilitar l'accés
de la gent jove al preservatiu com mitjà eficaç de prevenció.
La campanya que avui presentem “El lloc no importa . La lluna és imprescindible” ha estat elaborada pel Consejo de la Juventud
de España amb el suport de la Secretaria del Pla Nacional sobre la SIDA, per
treballar per als joves i els joves en la
prevenció.
Es tracta d'un material preparat per i per a joves, el que garanteix
la seva adequació i eficàcia a l'hora de transmetre els missatges. Inclou un
fullet informatiu amb un contingut i un llenguatge clar i de fàcil comprensió i
lectura; altre fullet sobre la prova de la SIDA; cartells; una guia destinada a
facilitar la labor dels mediadors en el seu treball amb el col·lectiu jove;
preservatius masculins i femenins i lubrificants; i un pac vídeo – fórum format
per alguns curtmetratges sobre el tema.
El CJIB distribuirà: 5000 fulletons sobre la prova de VIH,
6400 fullletons d’informació general, 1500 postals,12.000 preservatius, 400
lubricants i cartells.
Els diferents materials seran distribuïts entre les
associacions juvenils de les Illes Balears, els centres i punts d’informació
juvenil, casals de joves, etc.
La imatge i el lema d’aquesta campanya van ser triats en un concurs
de cartells convocat en el 2004.
Aquesta idea va partir de la pretensió que fossin els propis
joves els que presentessin propostes de disseny per a reforçar les
conseqüències positives de l'ús del preservatiu en les relacions sexuals per a
prevenir el VIH/SIDA, garantint que les pràctiques sexuals segures també són alternatives,
agradables i positives.
Bon dia i bon any, segurament moltes
converses venen marcades per els comentaris a la festa de cap d’any, a la marxa,
a la ressaca... bé idò hi ha coses més importants que bravejar de la gatera de
cap d’any i una d’elles és el garantir l’accés a la xarxa internet dels qui
tenen una discapacitat.
A aquest
enllaç hi trobareu l’anàlisi d’accessibilitat fet a les webs institucionals
de totes les CCAA i que per cert la de les Illes Balears no en surt gens ben
parada, és més, queda situada al segon lloc, començant per baix!!!! El portal
web de la caib ha obtingut una puntuació de un 28,81
%
A saber, que el 31 de desembre no
només suposava la entrada en vigor de la llei antitabac als llocs públics,
restaurants, etc... també suposava el final de un període d’adaptació, que ha durat més de tres anys, als
requisits marcats en la disposició addicional quinta de la llei 34/2002, de
serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic.
Lluny de fer una crítica negativa,
la nostra intenció és denunciar que hi ha molta feina per fer, que alguns
tècnics i informadors veiem la necessitat de potenciar l’accés a la informació i
a la xarxa internet als qui tenen una discapacitat o simplement una dificultat
d’accés a un ordinador. En qüestió de un parell de mesos s’han treballat aquests
aspectes en dos contexts diferents (en el pla estratègic de joventut i en les
jornades d’informadors juvenils).
El que ens plantegem treballar
l’accés a la informació, és una passa més
El que analitzem com podem millorar
l’accés a internet. La informació, etc als qui tenen dificultats, és una passa
més
El discutir que podem fer per
potenciar i garantir l’accés a la informació, és una passa
més
Adaptar els nostres serveis per
eliminar les barreres arquitectòniques, és una passa
més
Adaptar els nostres serveis per
facilitat l’accés a l’ordinador, és una passa més
Fer jornades com les passades, és
una passa més
Demanar que l’administració
compleixi els requisits d’accessibilitat de la llei 34/2002, és una passa
més
Si no vos importa seguiré amb la boca tancada, que queda molt camí...
El Consell de Joventut de les Illes Balears és una federació d'entitats juvenils. Entre les seves finalitats compta, amb la recuperació del CJIB com a entitat de dret públic, el foment de l'associacionisme juvenil, la relació i comunicació entre les organitzacions juvenils i entitats interassociatives, així com la promoció d'activitats participatives i la proposta als poders públics de mesures afavoridores de l'objectiu descrit i en tot cas de polítiques de joventut transformadores. Tlf. 971728903 Twitter: @conselljoventut Facebook: conselljoventut Ib
« | Desembre 2019 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |